"tzu"

"tzu" és el primer nom que es dóna a la Xina a un material que té molt poca elasticitat abans de coure i que el foc transforma després en alguna cosa compacta, brillant, fràgil, dura, translúcida, impermeable, de so clar si es colpeja lleugerament, i és molt resistent a l'atac químic i al xoc tèrmic, que en Europa es diu "porcellana". Per tenir aquestes característiques hem d'elevar la temperatura entre 1300ºC i 1500ºC.

És a "la trenta set", una alqueria en el cor de l'horta de València, on es fa l'artesania més lliure i independent del panorama cultural valencià, on conviuen diferents oficis amb les porcellanes de Patricia Varea Milan.

Patricia crea artesania utilitària en porcellana, però al seu aire, amb una barreja singular entre la cultura occidental i l'oriental. Es va formar en el món de la ceràmica a l'EA+SC de Manises, però ha crescut formalment i culturalment a través de tres estades ceràmiques a "Coledobang Residence", a Corea.

Parla del seu mestre coreà Kim Daewoong amb devoció, del que ha agafat la seva tècnica de treball anomenada "godaeaejan". Des del punt de vista occidental és complicada d'explicar, pel mestre coreà si alguna cosa no està vinculada a la naturalesa, no té cap futur... així de senzill i complicat, aquest és el resum.

La realització de la tècnica és completament manual, aconseguir una textura equilibrada i amb força expressiva, que recordi alguna cosa o alguna textura ja present a la natura, només mitjançant les seves mans, sense eines.

En el cas de les peces de Patricia moltes combinen el treball previ en el torn amb el modelatge "godaeaejan" sobre elles, aquestes peces arriben a passar tres vegades pel torn, podem imaginar-nos la porcellana tornejada dues vegades (material amb poca elasticitat), i aleshores retornejada. Patricia comenta, quan parla del seu procés, que "a vegades la porcellana s'enfada i altres vegades em diu que d'acord, accepto el repte i no s'esquerda i queda espectacular".