En record a Pere Salamó (1943 - 2017)

Pere Salamó i Sais
Terrisser
(11/12/1943 - 08/05/2017)

In Memoriam

Pere Salamó, l'últim de la nissaga terrissaire Salamó de la Bisbal (el primer Salamó terrisser es troba documentat el 1826), fou un consumat ceramista, reconegut pel seu extraordinari domini de l'ofici, especialment destre en l'elaboració de peces de botxa i consagrat als secrets de la terrissa envernissada. 

Obrer de la ceràmica, botxaire fet en les èpoques difícils de la història d'aquesta indústria, en Pere Salamó fou un treballador incansable al llarg de més de quaranta anys de dedicació ininterrompuda a l'ofici. Consumat terrisser, mostrava, a més, una enorme qualitat humana presidida per un caràcter afable, sempre a punt per ajudar i animar les noves generacions de ceramistes. Per a molts membres de la professió no fou solament un mestre, conseller o col·lega:  Pere Salamó fou un amic entranyable en el qual veiem el reflex d'un amor per la professió que es troba en l'arrel més profunda de la seva dedicació.

Una personalitat extravertida i generosa que no solament va impregnar les seves relacions personals, sinó que també el va predisposar a mantenir una actitud de servei a la societat. En aquest sentit, en Pere era plenament conscient del valor patrimonial del seu obrador i de la necessitat de la seva salvaguarda, i manifestava la clara voluntat no només de preservar-lo sinó també de mostrar-lo a qui volgués veure'l. Una voluntat que lligava perfectament amb la defensa i difusió que d'aquest espai patrimonial s'ha fet des del Terracotta Museu, conscients de la seva singularitat. 

Mogut per aquesta mateixa predisposició i proïsme, al llarg dels anys en Pere Salamó va fer donació al Museu de tot un seguit de peces i utillatge divers, el qual ha servit per a completar les nostres col·leccions. I fruit d'aquest tarannà obert, també, fou el fet de mantenir un seguit d'entrevistes amb els tècnics del museu que han servit per a millor conèixer l'ofici de terrisser i perfilar alguns aspectes tècnics del procés de treball. 

Des del Terracotta, doncs, volem expressar el nostre reconeixement a en Pere Salamó, tot destacant dos aspectes per damunt dels altres: l'actitud constantment ètica que es desprèn de la seva trajectòria, un obrer de la ceràmica que va saber materialitzar amb el seu treball, i sempre de manera callada i modesta, bona part de les actuacions que han permès mantenir la principal indústria bisbalenca fins als nostres dies; de l'altra, la voluntat de mestratge. Perquè mestre no és estrictament qui ensenya, sinó aquell qui indueix l'entusiasme per aprendre. Qui aprèn sempre, qui comunica amb l'exemple i qui assenyala –però no imposa- el camí que pensa que condueix allà on creu que cal arribar.

Gairebé totes les persones deixen records. N'hi ha que, a més, mereixen ser recordades. Amic Pere, descansa en pau. 

TERRACOTTA MUSEU