Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca

Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca és una exposició monogràfica produïda pel Terracotta Museu sobre la terrisseria Salamó, un dels obradors de terrissa més antics i emblemàtics de la Bisbal. Durant gairebé 250 anys les diferents generacions d’aquesta nissaga de terrissers es varen especialitzar en la terrissa acolorida en els típics colors de la ceràmica tradicional de la Bisbal (el vermell, el blanc palla i el verd).

Aquesta mostra vol ser un sentit reconeixement a Pere Salamó Sais (1943 - 2017), l'últim terrisser d’aquesta nissaga, consumat ceramista, reconegut pel seu extraordinari domini de l'ofici i mestratge, sempre a punt per ajudar i animar les noves generacions de ceramistes. En segon lloc, aquesta exposició vol ser també un homenatge a tota una nissaga de terrissers que varen contribuir, en gran mesura, a mantenir durant generacions i fins als nostres dies, les tècniques tradicionals que han portat a considerar la Bisbal com la capital catalana de la ceràmica.

Can Salamó...

L'any 2017 moria Pere Salamó Sais, l'últim terrisser dels Salamó de la Bisbal i, amb ell, es clausurava definitivament un dels obradors ceràmics més antics de la nostra ciutat.

El primer Salamó terrisser documentat és Pere Salamó Roura; s’esmenta en un padró d’habitants de l’any 1826 vivint al carrer del Pedró amb la seva muller i els sogres. Sense antecedents familiars dins el món de la ceràmica, Pere Salamó (que llavors comptava 23 anys) estava casat amb Cecília Matlleu Mató, filla del terrisser Francesc Matlleu Vicens, amb obrador a la mateixa casa. Sens dubte, la mort de Matlleu l’any 1841 (sense cap descendent masculí que es pogués fer càrrec del negoci), propiciaria el canvi de mans de l’obrador familiar dels Matlleu als Salamó.

Francesc Matlleu, al seu torn, era fill d’un altre terrisser, en Pere Matlleu [o Malleu] Hospital, nascut a la Bisbal el 1752. Fou, justament, aquest Pere Matlleu el primer terrisser de la família i, conseqüentment, el fundador de la nissaga Matlleu-Salamó.

Aleshores (finals de segle XVIII), la terrissa tradicional de la Bisbal presentava uns trets comuns a la que es realitzava en altres poblacions i mostrava una lenta evolució tant pel que fa a la tipologia com a la tecnologia. Formes que seguien els criteris de funcionalitat, equilibri i sobrietat que regien una manera de viure pagesa i menestral, i que mostraven (malgrat la seva aparent senzillesa) un alt grau de coneixement de l’ofici.

Són peces fetes al torn, cuites una sola vegada en forns de llenya (monococció), i presenten tres tipus d’acabat: el rústic o mat, el fumat i l’acolorit amb colors palla, vermell i verd.

Can Salamó va mantenir al llarg de la seva història una continuïtat en la producció de terrissa, majoritàriament d’obra roja i vidrada.

 ...i els colors de la terrissa bisbalenca

La coloració de la ceràmica bisbalenca es feia tradicionalment a partir de les engalbes i els vernissos. Per donar color a les peces (i millorar-ne l'aspecte), el terrisser utilitzava les engalbes; per impermeabilitzar i higienitzar la peça, usava el vernís.

Els colors base de la majoria d'atuells de terrissa bisbalenca són el groc (correntment palla) i el vermell, els quals provenen dels dos tipus d'engalbes de la zona: l’engalba blanca i l’engalba vermella.

El vernís utilitzat a la Bisbal era el transparent o vernís de plom (el corrent, tal com l'anomenaven els terrissers bisbalencs). S'obté de la mescla de diferents matèries minerals (sulfur de plom, alúmina, òxids colorants) amb engalba; per tal d'aconseguir altres colors, com el verd, el vernís es barrejava amb pols d'òxid de coure.

L'aplicació d'aquests colors es realitzava (i en molts casos es realitza) a través de diferents tècniques decoratives. La terrisseria Salamó emprava d’habitud el bany, la llanterna, la trepa, l'esquitx, i el jaspi.