Pedrets & All shall be well,

Claudi Casanovas i Sarsanedas va néixer el 1956 a Barcelona, és net de l'escultor Enric Casanovas i del lacador Ramon Sarsanedas, ben aviat, al 1959 la seva família es va traslladar a Olot. El 1976 va participar en la creació de la Cooperativa Coure, a Olot, grup que va organitzar, entre altres activitats “Estiu Japó 86”. Des d'aleshores, amb l'ajuda inicial d'una beca de la Generalitat, manté una relació professional amb el ceramista japonès Rioji Koie. El 1988 va exposar per primer cop a la Galerie Besson de Londres, una relació que és perllongarà de forma biennal fins al 2011. El 1992 va obtenir el Gran Premi del Concurs Internacional de Ceràmica de Mino (Japó), el més prestigiós guardó que pot obtenir un ceramista.

Te peces en col·leccions de nombrosos museus d’art, entre els quals el Victoria & Albert Museum de Londres (Regne Unit), Museo Internazionale delle Ceramiche Faenza (Itàlia), Musée de la Céramique de Sèvres (França), Nacionalmuseum Stockholm (Suècia) o l’Hermitage Museum de Sant Petersburg (Rússia).

Aquesta exposició es pot dividir en tres àmbits diferenciats i es complementa amb un text d’Eva Vàzquez, historiadora de l'art i periodista cultural del diari El Punt Avui. L'Eva Vàzquez és una gran coneixedora de l'obra de Claudi Casanovas i ja va col·laborar amb ell en l'edició del llibre “Claudi Casanovas. Ceràmiques 1975 – 2015” (2016, Úrsula Llibres).

El primer àmbit està dedicat a mostrar una part de les peces que composen el Jardí de la Lluna plena, que Eva Vàzquez ens descriu “unes peces de grans proporcions, que estimen poc de moure's i que tendeixen a sedimentar com un despreniment geològic allà on es posen”. Es tracta d’una sèrie d’una vintena de peces, de les quals en el Terracotta Museu se'n exposen una desena. Aquesta obra al·ludeix al cicle de les fases lunars, on les peces exposades “evoquen la negritud de les verges trobades (“nigra sum, sed formosa”), un negre de basalt, dur com un crani pensant, d’una brillantor secreta que les emparenta amb les pedres màgiques. Les esquerdes i cavitats per les quals respiren, perquè són formes engendrades pel foc, els infon aquest tacte suau i alhora brutal que remet a un origen mitològic”, tal com ens diu Eva Vàzquez en el text que acompanya l'exposició.

En segon lloc trobem l'obra més recent de Claudi Casanovas i que serà exposada per primer cop. Concretament es tracta de la sèrie que porta per títol All shall be well, and all shall be well, and all manner of thing shall be well (Tot anirà bé, i tot anirà bé, i totes les coses aniran bé), una cita de la escriptora anglesa Juliana de Norwich. La sèrie són noranta peces blanques de porcellana que estan obertes per una cara mostrant el buit intern.

El 2003 la Comissió de Cultura de l'Ajuntament d'Olot va invitar a Claudi Casanovas a participar en un concurs restringit per aixecar un monument en memòria als republicans morts durant la Guerra Civil. Un cop escollit el seu projecte, el 2004 es va començar a bastir la peça “Als vençuts” en el taller que l'artista té a Riudaura. Aquesta magna obre fou inaugurada al 2006 a la banda de l'antiga estació que és a tocar del pont de Sant Roc. En l'exposició s'hi troba una selecció de deu fotografies que mostren el procés de creació, cocció i instal·lació de la peça.