Díaz Costa. Ceramista

L’evolució de la ceràmica a la Bisbal s’ha produït, com arreu, gràcies a l’aportació de l’esforç, la inquietud i l’ambició d’aquells conreadors que han cercat, tothora, incrementar la seva capacitat creadora i aconseguir una major singularitat. Sense els seus afanys, sense una consagració a la professió que es troba en l’arrel més profunda de la seva dedicació, la ceràmica bisbalenca no hauria assolit, probablement, l’alt nivell i el reconeixement de què gaudeix avui.

Entre aquests esforçats perfeccionistes, no hi ha dubte que Eusebi Díaz Costa ha jugat un paper cabdal. Un artista que, avançat al seu temps, fou capaç de desenvolupar una idea creativa que, en el seu moment, fou del tot original i trencadora: ell fou el primer a entendre que la ceràmica d’arrel popular i tradicional podia esdevenir, a més d’utilitària i funcional, un objecte amb un clar propòsit decoratiu, i va saber adaptar i renovar la producció a les noves exigències estètiques. A aquest objectiu es va dedicar amb passió i tenacitat, assolint amb el temps una alta capacitat tècnica i uns sòlids coneixements dels recursos d’una tan complexa disciplina, i fou capaç, a partir de la recerca i la investigació constant en materials, formes i colors, d’oferir-nos una obra ceràmica única. I tot això fent-ho sense un coneixement heretat i de manera totalment autodidacta, comptant només amb el seu talent, creativitat i voluntat d’innovació.

Iniciat en la ceràmica en plena maduresa creativa i vital, les peces de Díaz Costa no deixen de sorprendre amb una obra singular i innovadora que evoluciona a través de l’experimentació i la creativitat, aconseguint una renovació de la terrissa bisbalenca enfocant-la cap a la ceràmica d’autor. Una nova “ceràmica decorativa” que evolucionarà des de les peces més primerenques que cerquen deliberadament acomodar-se a la demanda d’artesania popular dels anys quaranta i cinquanta del segle XX, llavors molt mediatitzada pels impactes generats pel turisme i els reptes resultants, i que amb el temps aniran evolucionant cap a propostes més creatives i diferenciades. Una evolució que, malauradament, es va truncar de manera sobtada per la mort prematura de l’artista als 56 anys.

A l’hora de fer balanç de l’aportació d’Eusebi Díaz Costa com a ceramista, l’impacte del seu treball amb els anys es revela cada cop més important i valuós, més coherent i variat del que va poder semblar quan era viu. La seva figura és, sens dubte, una peça clau dins el moviment de renovació estètica i tècnica de la ceràmica de la Bisbal d’Empordà que es produí a mitjans del segle XX, i que estimulà l’aparició d’altres manufactures alternatives a la terrisseria tradicional amb el gran mèrit d’haver estat el promotor i fundador –l’any 1943– de la primera manufactura orientada a la producció a l’engròs de ceràmica per a la decoració i capdavantera durant anys d’aquesta modalitat.

Sens dubte que la ceràmica de la Bisbal deu molt a aquest artista. L’homenatge que ara se li fa a través d’aquesta exposició ha de ser, alhora que una reconeixença a la seva obra i a la persona, una oportunitat per pensar en clau de futur sobre la ceràmica de casa nostra. Perquè cal mirar endavant sempre, definir nous projectes i construir noves propostes; i perquè cal perseverar en la voluntat de millora de la ceràmica de la Bisbal tal com en el seu moment va fer el mateix Díaz Costa. Aquest és el seu llegat i el nostre repte; perquè segur que ell no ens perdonaria que féssim una aturada en el camí, que miréssim enrere i penséssim que s’ha acabat la feina.