A la sala conflueixen dues instal·lacions, titulades el calendari lunar versus la díscola menopausa i l’amistat com a suport vital.
La superposició de set peces ceràmiques configuren un calendari lunar contemporani prenent com a referents, unes peces prehistòriques de pedra, suposadament construïts per dones amb la finalitat de comptabilitzar els ritmes lunars per poder relacionar-los amb les menstruacions.
L’etapa de la menopausa trenca la construcció d’aquest calendari unívoc en parts, exhibides ara separades, penjades, per ser llegides. Els textos contemporanis son eslògans destructors i de celebració. Assenyalen com s’intenta desdibuixar socialment amb perjudicis de gènere a les dones menopàusiques, aprofitant els canvis hormonals, i la rebel·lió d’aquestes.
En les diferents fases vitals, l’amistat es desconstrueix, es deteriora, es perd o se’n gaudeix depenent de la cura i dedicació emprada, tot i així, ens fonamenta.
Ara com la Natura, es maltracta, s’oblida i es destrueix. La relació d’amics es també un símbol inequívoc de maduresa.
Elisa Garcia Coll