Contingent

Contingent neix de l’accident dins la repetició. En un acte distret, un de tants cilindres s’enganxa a l’escabeta i neix una criatura amb certa personalitat, irromp allò que els japonesos anomenen wabi sabi. Un gest no intencionat i el temps s’atura i es plasma en un instant fortuït. Es pot reproduir? D’aquí neix la instal·lació, de la dolça condemna del creador en l’anhel per replicar allò únic i irrepetible. D’aquest ànim, no tan casual, en sortiran mil i escaig cèl·lules amb caràcter propi formant un organisme. Una suma inert, mineral i estàtica, amb resultat viu i en moviment.

En cada pot, la redefinició dels límits, rebregant-los. L’execució és un pur fer: res mana si serà o anirà a la pila de reciclar. La unió final no té fi, s’estendrà explorant nous horitzons, mutant, adaptant-se, defugint la rèplica. Paratges traspassant allò concret, delimitant altres contorns. Indrets, més que no pas un lloc; hàbits d’individualitats en comunió i alhora lliures, iguals i dissonants. D’aquesta manera, una multitud de pots trencant la norma cap a nous confins, rebel·lant-se contra allò clos i preestablert, pot ser un símil de la Humanitat, que ha evolucionat del ramat condicionat a la transmutació protesta.

La idea embrionària de Contingent té més de 20 anys; neix de voler donar valor artístic a la repetició, una constant en l’obra de l’autor. De facto, comença el 2016, en la producció en sèrie que explora la diferència des de la puresa artesanal, quan Xifra accepta la coautoria dels elements i la dialèctica amb la realitat, i en germina un efecte d’organicitat en el tumult. Les altres peces exposades són també a partir de la repetició al torn i de la intenció contestatària. Mamen de la tradició, d’un broc o el pitorro d’un sitrell, peces utilitàries i quotidianes que, un cop reconceptualitzades, seran tentacles d’un cos únic. La proposta evoca una xarxa de relacions, però també imposa a l’espectador la necessitat de delimitar una perspectiva pròpia. Això és Contingent, un exercici pel dret a la diferència i a nous possibles. Res és forçós o necessari, i no s’imposa més llei que l’aversió a la norma. Llibertat radicalitzada, reevolució.